Cebes i enciams

Després d'estar uns dies sense plantar res, plantaré les cebes una mica fora de temporada però en aquest cas no passa res i l'enciam, que junts, queden molt associats. 

La ceba és una planta de la família de les liliàcees i originària de l'antic Egipte, és un dels cultius més antics de la cultura mediterrània. Hi ha molts tipus de cebes ja sigui per la forma del bulb, el cicle del cultiu o l'adaptació al clima. 

És una planta resistent al fred però requereix temperatures una mica elevades. La seva plantació és amb planter o sembra amb 4-5 llavors i es fa a l'hivern per fer la collita a l'estiu (perquè els dies són llargs i el bulb necessita els dies llargs) o el revés, la flor que fa és de color blanc i esfèrica. Cada planta ha d'estar separada uns 15-20 cm perquè si estan juntes obtindrem uns bulbs molt petits. 

L'enciam forma part de la família de les compostes (gira-sol) perquè té flors més petites i és originaria de l'Europa Oriental. En el meu hort plantaré dos tipus d'enciam; l'enciam romà i el de fulla de roure (les seves fulles tenen un color marró fosc). L'enciam romà com que no forma cabdell molt consistent, cal lligar-lo quinze dies abans de la collita per blanquejar-lo. 
L'enciam té el cultiu molt ràpid i es pot fer quasi tot l'any sempre que no hi hagi glaçades, per això les millors èpoques són primavera i tardor. La collita es pot fer en 2-3 mesos, depèn de la varietat i si no collim quan toca pot ser que l'enciam "espigui", és a dir, que tregui la flor i es torni amarg. Si quan collim l'enciam i no trèiem l'arrel, aquesta rebrotarà i ens donarà algunes fulles més en pocs dies. 

               Enciam romà                         Enciam de fulla de roure

Fotos de la setmana

En la quarta setmana no he tocat res de l'hort només per el manteniment, es veu com les pastanagues ja han crescut a diferència de les altres setmanes. 
La setmana va començar també amb pluges però poc abundants i va seguir així durant tota la setmana.

Cigrons

Alls

Pastanagues

Patates

Tomàquets

Vista general de l'hort

Fotos de la setmana

En la tercera setmana que vaig sembrar les mongetes, els carbassons, els cogombres i plantar els tomàquets, encara no en podem veure els fruits de les mongetes, carbassons i cogombres però si que veiem el planter dels tomàquets i el creixement de les plantacions i sembracions anteriors. 
Aquesta setmana va començar amb un temps càlid i unes temperatures més altes de 20ºC, però al final de la setmana va anar canviant el temps amb núvols i pluges de 1 mm per metre quadrat.

Alls

Cigrons

Patates

Tomàquets

Vista general de l'hort

Mongetes, carbassons, cogombres i tomàquets

Per acabar la setmana ho farem amb la sembra de les mongetes (també conegudes com fesols), carbassons, cogombres i plantant els tomàquets. 

La mongeta és la llavor de la mongetera que creix junt amb altres llavors dins d'una tavella. És una planta de la família dels llegums i és d'origen Americà i té molta variabilitat en formes, colors i mides. La planta floreix amb fulles simples de color verd fosc i flors blanques, es conrea en l'època càlida de l'any i és de creixement ràpid. A l'hora de regar es pot fer am regadiu o secans frescs.  

El carbassó podríem dir que és una germana de les carbasses i també es coneix com a carbassa d'estiu ja que es cull el fruit immadur durant aquesta època, originàries del centre i sud d'Amèrica. La planta té una tija de creixement limitat amb unes fulles molt grans. El fruit pot ser de color verd fosc, groc o casi blancs. 

És una planta difícil de cultivar, ens pot donar problemes o grans satisfaccions amb collita abundant. La planta ocupa molt d'espai, necessita 50 cm de separació amb les altres plantes i més o menys uns 80 litres de substrat per les arrels. La collita comença a partir d'un o dos mesos i és contínua durant tot l'estiu. 

La flor femenina es distingeix per l'engruiximent (ovar) i la flor masculina es pot menjar arrebossada o fregida.

El cogombre és de la família de les cucurbitàcies i originari de l'Àsia o l'Àfrica. Les tiges i fules estan cobertes de pèls i és una planta enfiladissa gràcies als circells. S'adapta bé al cultiu en balcons i terrats perquè l'arrel no aprofundeix gaire. Hi ha moltes varietats de cogombres, l'Espanyol és petit de 15 cm com a màxim. 
Per a la plantació hem de vigilar les temperatures perquè no tolera les baixes, per això es sembra a la primavera quan ja no hi ha glaçades. Es pot fer directament de llavor o també amb planter, la planta creix molt i ocupa espai així que cal deixar uns 35 cm entre les altres plantes. 
Generalment la collita comença a partir dels 60 dies i la collita és continua durant tot l'estiu fins que la planta esgota tots els nutrients. El fruit com el carbassó es cull immadur i si es cull tard per el color ver i és massa fibrós i amarg. 

El tomàquet pertany a la família de les Solanàcees i és originari de la zona tropical del Centre i Sudamèrica. És una planta perenne, això vol dir que en el seu ambient natural pot viure uns quants anys, però en el nostre cas les temperatures no permeten que sobrevisqui durant l'hivern. 
Per plantar es pot fer amb llavor o planter, als dos mesos ja tindrem els primers tomàquets i la planta no deixarà de produir tomàquets durant tot l'estiu fins que arribi la fred. La planta necessita 40 cm de separació amb les altres plantes, a mesura que creixi caldrà podar la tomaquera deixant només un o dos brots i amb això aconseguirem que la planta quedi més airejada i no agafi tantes malalties. Una de les feines molt importants és lligar-la amb un tutor (canya) i a mesura que va agafant alçada ens haurem d'ajudar amb una escala. 

Foto de la setmana

En la segona setmana que vaig plantar les pastanagues encara no se'n veuen els resultats, però de la setmana anterior podem començar a veure alguna cosa amb només 15-20 dies de la seva plantació.
El temps ha estat bo durant tota la setmana, sense precipitacions.

Alls 

Cigrons

Vista general de l'hort

Pastanagues

Després de la plantació i el seguiment de reg de les patates, cigrons i alls, ja hem arribat el mes d'Abril on farem la sembra de pastanagues per treure el màxim rendiment, ja que és el seu cultiu natural.

La pastanaga és una planta de la família Apiacea (umbel·liferes) és conreada des de l'antiguitat per els holandesos al segle XVII que ells en seleccionaren les varietats de color ataronjat i vermellós. 

Aquesta planta té una germinació difícil perquè el procés és molt lent. Pel que fa la terra ha d'estar ben llaurada, flonja i sorrenca perquè l'arrel creixi adequadament, el sòl ha de ser profund i no hi poden haver-hi pedres. La plantació ha d'estar en fileres separades de més o menys 20 cm i les llavors han d'estar enterrades 1 cm de fondària. El reg ha de mantenir la terra humida però tampoc molt perquè després no creixerien. 

Si tot el procés anterior el realitzem adequadament amb 10 dies apareixen els primers brots. 

Foto de la setmana

En la primera setmana que vaig realitzar la primera plantació (patates, cigrons i alls) he fet una foto de com ha quedat, no es pot veure gran cosa ja que tot és terra però al final es poden veure les diferents files. 
Pel que fa el temps ha estat una setmana plujosa, per això per plantar-ho va ser difícil.